Què veurem adalt al cel

Un relat de: Noia Targarina
veiem com volen al cel,
les papallones,
de tots colors,
blau,verda,taronja,rosa i demés colors,
volen buscant la seva parella,
la seva manera de viure,
els seus sentiments,
que com nosaltres expresen a la seva manera,
no els expresen com nosaltres,
sino a la manera com els animals,
s’ aparellen amb una altra papallona,
i volen pel cel ,
acompanyats d’ una altra papallona,
que els acompanya tots els dies,
i a la seva manera són feliços.

Així és la vida !

Comentaris

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-05-2025

    Bona vesprada, Noia Targarina: Gràcies per la teva opinió sobre el meu poema "Amor en l'esperança".
    Que tinguis una bona vesprada.
    Cordialment.

  • Les papallones... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-05-2025 | Valoració: 10

    Un poema senzillament escrit i amb bona rítmica que sona com dolçament en el cor.
    M'ha agradat com el planteges.
    La primera paraula del relat, sempre ha de ser en majúscules: "Veiem volen al cel..."
    I gràcies per comentar-me el meu poema "Amor en l'esperança".
    Cordialment.