Què sento en aquests moments?

Un relat de: Noia Targarina


Encara estic trista per la mort de l’Òscar, el meu marit,
El trobo a faltar i la vida continua però ens falta
la persona més important de la nostra vida quotidiana,
el trobem a faltar,
costa no posar-se a plorar quan pensem en ell,
costa no pensar en la persona que aprecies
i sents una estimació,
cada dia es fa difícil i és molt dur,
costa tornar a ser feliç,
i poder continuar com si res!
Cada dia que passa penses el mateix,
i tot me’l recorda!
cada detall més mínim me'l recorda,
les persones se'n van del nostre costat,
l'únic que perdura són totes les coses viscudes al seu costat,
el dia a dia passa i cada dia fas el mateix.
La vida és un cúmul de coses viscudes,
i encara que les persones no hi siguin, continua,
la vida no para!
no para per ningú,
no som res!
que dur és pensar això!
Les persones guardem records,
portem un munt de sentiments
dins la motxilla del viatge que fem
durant tota la nostra vida,
si ens parem a pensar...
Què som realment?
Què és el record que queda dins la nostra ment
quan una persona o persones no estan al nostre costat?
Estimem les persones que conviuen amb nosaltres,
que tenim una relació
i durant la vida que estan al costat nostre
les apreciem i sentim amor o amistat
o conviuen amb nosaltres,
la vida sembla llarga però no ho és,
s’han d’aprofitar els moments,
ja que la vida són moments!
instants precisos i senzills,
Que dur que és pensar això!
però realment és el que és!
Així de clar i senzill és el que és veu!
Així és la vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer