Quasi bé a mitges marxes sense forçar

Quasi bé a mitges marxes sense forçar,
sembla que surtin les millors de les paraules per ser escrites sense descans;
i tot és com si fós un miratge ensucrat pel vent dolç i fred que m'acompanya.

Tant és així, que fins i tot ara ja em sento desbordat per una inspiració que em vé a buscar per dins dels pensaments,
i que, no en va, em sento responsable d'escriure el més bé que pugui,
però sense mai haver de córrer, ans al contrari,
sembrant amb pas ferm i amb il·lusió la poètica paraula que em vol acompanyar amablement.

Perquè sempre és de manera amable que em vol acompanyar la paraula;
mai em dóna l'esquena,
perquè sempre em vé de cara a buscar-me per dins dels pensaments.

Perquè quasi bé a mitges marxes sense forçar,
tinc un conjunt de versos sorgits altra volta des del fons del cor,
que em prepara amb il·lusió l'esperança de la poètica paraula que em vol acompanyar amablement.