Quasi bé a mitges marxes sense forçar

Un relat de: Marc Freixas

Quasi bé a mitges marxes sense forçar,
sembla que surtin les millors de les paraules per ser escrites sense descans;
i tot és com si fós un miratge ensucrat pel vent dolç i fred que m'acompanya.

Tant és així, que fins i tot ara ja em sento desbordat per una inspiració que em vé a buscar per dins dels pensaments,
i que, no en va, em sento responsable d'escriure el més bé que pugui,
però sense mai haver de córrer, ans al contrari,
sembrant amb pas ferm i amb il·lusió la poètica paraula que em vol acompanyar amablement.

Perquè sempre és de manera amable que em vol acompanyar la paraula;
mai em dóna l'esquena,
perquè sempre em vé de cara a buscar-me per dins dels pensaments.

Perquè quasi bé a mitges marxes sense forçar,
tinc un conjunt de versos sorgits altra volta des del fons del cor,
que em prepara amb il·lusió l'esperança de la poètica paraula que em vol acompanyar amablement.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.