Cercador
Quan una gota d'aigua surt calenta de l'oïda després d'un bany
Un relat de: BarrutAlgun dia faré una cançó que emocioni a tothom que la escolti, les seves notes posaran la pell de gallina i si tanquen els ulls, notaran com l'ànima vol abandonar el seu envoltori.
Escriuré la història més commovedora de totes, encongirà els cors i farà brollar llàgrimes. Qui la llegeixi, tindrà aquella estranya sensació de voler llegir sense passar les pàgines.
Una les meves fotos sumirà a algú en la nostàlgia, en recordar com aquella persona seia a una cadira de vímet, i el soroll cruixent que feia aquest. Les orenetes ressonaran al seu cap i el transportaran a aquella escena estiuenca, voldrà veure tota la decoració, la persianeta que repica amb el vent, sentir les olors, el calor, i en el moment precís en què descobreixi que allò no es pot reviure, notarà com un formigueig li puja pel coll, la llengua se li assecarà, i malgrat la malenconia agrairà aquell moment, passarà els dits per sobre la foto com si volgués entrar-hi i ser immortalitzat, després guardarà la foto a aquella caixa especial on guarda els trastos més estimats, i de tant en tant la traurà per recrear-se en el seus records.
Però de moment, el llençol ens farà carícies mentre ens abracem sense voler despertar, la llum del sol ens encendrà poc a poc i podré gaudir del teu somriure, present i real. Serem com les fulles i el vent.
Escriuré la història més commovedora de totes, encongirà els cors i farà brollar llàgrimes. Qui la llegeixi, tindrà aquella estranya sensació de voler llegir sense passar les pàgines.
Una les meves fotos sumirà a algú en la nostàlgia, en recordar com aquella persona seia a una cadira de vímet, i el soroll cruixent que feia aquest. Les orenetes ressonaran al seu cap i el transportaran a aquella escena estiuenca, voldrà veure tota la decoració, la persianeta que repica amb el vent, sentir les olors, el calor, i en el moment precís en què descobreixi que allò no es pot reviure, notarà com un formigueig li puja pel coll, la llengua se li assecarà, i malgrat la malenconia agrairà aquell moment, passarà els dits per sobre la foto com si volgués entrar-hi i ser immortalitzat, després guardarà la foto a aquella caixa especial on guarda els trastos més estimats, i de tant en tant la traurà per recrear-se en el seus records.
Però de moment, el llençol ens farà carícies mentre ens abracem sense voler despertar, la llum del sol ens encendrà poc a poc i podré gaudir del teu somriure, present i real. Serem com les fulles i el vent.
Comentaris
-
Gràcies Joan[Ofensiu]Barrut | 19-05-2011
Aniré fent una ullada, i potser m'inspira per fer aquest repte :)
-
escrit ple de sentiments...[Ofensiu]joandemataro | 17-05-2011 | Valoració: 10
i de futur, de vida i il.lusions...
Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a dues coses:
1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.
Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
Rdm nº 1
2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit
T’hi espero .
Gràcies per endavant
Joan
l´Autor
2 Relats
4 Comentaris
851 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Escric coses, i algunes les faig públiques.http://www.lafabricadelssilencis.com/