Quan tornin les foscors (VI)

Introducció

El jove, tot i que no s'aguanta, encara té esma per preguntar:

-Mestre?

-Què?

-Tinc gana, estic cansat, quan faaalta?

-Noi, ara no puc estar fer tu, que comença el capítol VI

-------------------------------------------------------------------------------

Capítol VI - Tornem a Can Tragèries

Doncs sí, mentre en un obscur calabós (obscur si no tenim en compte el focus, és clar) en Raspall i el brasiler segueixen amb l'interrogatori, a Can Tragèries, les dues dones continuen explicant-se la vida, alienes al què passa a comissaria.

A fora comença a ploure, la qual cosa molesta en Neró, que comença a bordar a les gotes de pluja que repiquen insistents damunt del teulat metàl·lic de la seva caseta.

-Té, ara es posa a ploure -constata la Perpètua.

-M'agrada la pluja! -suspira la Margot.

Recorda, estimat lector, que al final del capítol anterior, en Quitolis havia dit exactament la mateixa frase. Això ens indica, sens dubte, que alguna mena de química encara hi deu haver entre ells dos, no?

Però deixem-nos de dubtes i de suposicions i tornem a la crua realitat del relat.

-Riiiing, riiing, -sona el timbre de la porta, senyal que algú l'està tocant.

-Qui dèu ser? -es pregunta la mare, mentre s'aixeca i es dirigeix cap a la porta.

-Hola, som de la ràdio, del programa la Roda Musical. Que ens podrien contestar a unes preguntes? -fa un home amb un micròfon groc, només d'obrir la porta.

-Ui, no ho sé, tenim feina ara … -s'excusa la Perpètua.

-Digues que no volem fer declaracions, mare! -crida desde la cuina estant la Margot.

-Només serà un moment -insisteix el locutor, -per poder tancar el capítol i que no quedi tan curt -aclareix, com aquell que demana un favor. I tot seguit, deixa anar les preguntes:

-Perquè no vareu tornar a recollir els bolquers? Com ho sabíeu que no els neccessitarieu més?

-És un paio de fiar, en Quitolis? -aquesta, adreçada a la Margot.

-Arribaran a lloc el mestre i el deixeble? -conclou finalment, el locutor del micro groc, orgullós de la seva gosadia.

-A nosaltres que ens explica! -li deixen anar ensems les dues dones. -Això pregunta-ho a l'autor del relat. Guaita'l aquest!

I així s'acaba aquest capítol, sense que l'autor aclareixi aquests dubtes que tant atormenten el lector.

(continuarà …)