Quan la Taca continua

La taca creix tota cofoia
es mou pel mar com boia
es reperteix com petroli
es solidifica com expoli
que l'humà li roba a la Natura
La vida....

Partint de tu m'he multiplicat
sóc nou en cendres velles
emprant paraules que tu em vas dir
he après una llengua per estimar-te
i la taca creix si em vols ferir..

La vida remena la cua
la fulla cau del arbre
es trenquen els braços de marbre
d'escultures i sutures
d'un sastre...

Rima sapastre la taca
en l'expedient salvatge
carnassa pel patge
peatge pagat al lladre

La taca continua
nua en el mar és quimera...
em submargiré
fins que em taqui tot de TU.