Quan et vaig trobar.

Estava desolada. Pensava que mai més em podria enamorar. Però quan estàs en un pou sense fons de contínues decepcions, t'adones que les coses que pensaves que mai passarien; poden passar vulguis o no, i que un simple amic, es pot convertir en algú més especial per tu.
El coneixia de que parlaven d' ell, però un dia em va donar dos petons quan m'ho van presentar en persona, em va dir que em coneixia, i li vaig dir que em sonava molt però que no sabia molt bé qui era. Vaig començar a parlar amb ell, i em va semblar molt simpàtic. Al principi ens costava quedar per patinar, encara que per mi era una excusa per veure’l. Encara que patini, (al costat d' ell molt malament) quedava igualment amb mi per seguir patinant. Aquest estiu ens hem atrevit a anar a diferents skates parks i així jo conèixer-lo millor i conèixer als qui l'envolten. Tenia núvia .Hem decebí per milionèsima vegada. Pensava que durarien molt, així que vaig buscar altres alternatives. Intentava trobar algun altre noi del qual enamorar me’n, però cap em donava aquest mateix resultat. Ho van deixar .Hem vaig animar moltíssim, encara que no hauria de ser així, em costava treure-li el tema de la seva núvia, però va sorgir i em va dir que la deixaria perquè era molt cria per ell. Tenia ganes de lluitar pel que volia, per molt que em costés. Hem vaig fer una foto amb ell, i la gent va comentar coses sobre que si érem algo. Hem vaig posar vermella, i alhora em vaig alegrar. Em va convidar fa molt poc a una festa amb excusa per beure i fumar, però quan vaig parlar després amb ell, era evident que li passava algo. Volia tornar amb la seva ex, que era a la festa, però es va enrotllar amb un amic seu. Hem vaig quedar flipant. Aquella oportunitat per a mi era justa per acostar-me molt més a ell, i ell mirava d'una altra forma molt diferent de mi. Però ara està trist, ja no sent res per ella. No m'hauria de alegrar, però inevitablement ho faig.