Quan em vaig posar a escriure

Un relat de: Atlàntida

Quan em vaig posar a escriure el 1º capítol de la meva vida, des de el moment de la concepció, em vaig adonar que ja tenia moltes coses perdonades i oblidades, que ja no em sentia tant víctima com abans, que ja no feia falta que em recrees en elles, per això vaig posar el 1º i últim capítol.
Per què les persones quan ens sentim víctimes expliquem els nostres problemes, perquè ens compadeixin i per a no acceptar la realitat i fer alguna cosa al respecta.
Donem les culpes als altres sense adonar-nos que solament nosaltres som els únics culpables, perquè hem deixat que decideixin per nosaltres, no em fet res per decidir i imposar-nos, no em fet res per a dir prou.
Els hi hem donat el poder sobre la nostra vida.
Ara estic creixent interiorment i vull posar a la meva vida allò que sempre he volgut aconseguir, allò que sempre he desitjat.
Per aconseguir tot això, moltes vegades, s'ha de pagar un preu molt alt, que no estem disposats a pagar, com pot ser: disciplina, decisió, perdre la por, temps, solitud, determinació, valor, dedicació, voluntat, esforç i diners.
Però costi el que costi, val la pena, passar per a totes aquestes dificultats, perquè al cap del temps ho agrairem.
El preu es també lluitar amb un mateix, amb les pors, amb els sentiments negatius, amb la veu que et diu: Què fas? No veus que no ho aconseguiràs?.
S'ha de anar frec a frec amb el convenciment de que si s'aconseguirà, de que allò es el que realment vols a la teva vida i ho pots aconseguir.
Costa, ja ho sé, però rés es impossible i sempre hi ha temps per a fer-ho.
Saps?, les limitacions ens les posem nosaltres mateixos.
Val més patir volent-ho aconseguir que patir per no haver-ho aconseguit mai.
Som vius doncs actuem.
Tenim la nostre veu interior, la que ens guia i ens protegeix, fem-la servir per fer callar a la que ens vol fer mal, la que ens aconsella malament.
Estimat amic i amiga: això es una reflexió que ha sortit de dintre meu, per a totes les persones que necessiten fer canvis a la seva vida i no s'han atrevit mai, per a les persones que com jo sempre hem culpat als altres, sense adonar-nos que la culpa sempre ha sigut nostre.

QUÈ ES EL QUE VOLS A LA TEVA VIDA?
ES HORA DE DECIDIR PER TU MATEIX
NO HO CREUS AIXI?




Comentaris

  • Interessant[Ofensiu]
    white_wolf | 26-01-2005 | Valoració: 8

    Crec que fas una bona reflexió sobre la vida, però crec que en aquesta vida el patiment és el que ens fa sentir vius. Si a mi em diguessin q tindria una familia, uns fills, una feina estable i viuria feliç..... el més probable és que em tirés d'alt a baix d'un 8é. La vida requereix un esforç i un risc.... sinó per què vivim?

    :) molt bonic el teu repertori de poemes.

    Sir white_wolf

l´Autor

Foto de perfil de Atlàntida

Atlàntida

33 Relats

108 Comentaris

67888 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer al Vendrell un diumenge al migdia d'un 29 de Novembre de 1959.

El que m'han portaria a una illa deserta?
Piles i piles de llibres de psicologia, creixement personal, medicina i d'altres dels que algú anomena "raros".

La meva cita preferida:

SI PLORES PER PERDRE EL SOL,
LES LLÀGRIMES NO ET DEIXERAN
VEURE LES ESTRELLES.

De R. Tagore.
Que un dia vaig trobar a l'agenda escolar d'un dels meus dos fills.

Jo també estic contenta d'estar entre vosaltres, i os desitjo lo millor per cada un.
I una abraçada ben forta.
angelscavi@hotmail.com