Cercador
quan els anys...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
quan els anys
em facin ben madur
caurà de l'arbre
la fulla eterna de la vida
quan els anys
em facin ben madur
portaré l'estel
arrelat al més enllà
Comentaris
-
Pessimisme[Ofensiu]Tetris | 23-09-2005 | Valoració: 8
Bé Marc ,curt ,concís i amb un to deseperaçat.Tu pots!!
-
curt i sublim...[Ofensiu]ROSASP | 22-09-2005
Caurà la fulla eterna de la vida, per transformar-se en estel.
La contradicció de caure i arrelar és màgica, dóna esperances als darrers somnis.
Podem deixar arrels en tants llocs, en els nostres somriures, en el cor dels nostres fill, en haver intentat ínfimament fer un món millor...
Poques paraules per un desig que travessa el temps i l'espai.
Me'l deixes endur a favorits, oi què sí?
Per cert, encara duus les trenes o ja t'ha caigut el cabell?
M'encanta quan dius que ens estimes. És el més preciós dels verbs...
Apa, jo també t'estimo!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875067 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.