Quan el meu conhort no em fa cas

Un relat de: Marc Freixas

Veig com passen ninots estrambòtics per damunt del cel roig,
que pinto en l'imagnari subconscient del meu cervell intern;
i em trec l'extern cervell que porto
( com si portés un casc ),
i me'l guardo per ocasions més especials :

per quan el meu conhort no em fa cas.

Així doncs, què?

No tinc els ànims pels núvols per consolar-me tot sol;
tampoc és que em senti del tot abatut,
però estic tan a prop d'enterrar-me a mi mateix,
que em fa por de morir en vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.