Cercador
Punyalada
Un relat de: Fortadora d'ànimes- Compartir:
Sentir que la ràbia i la incertesa s'apoderen de tu. Veure com el temps va passant i tu, mentres tant, atrapat en una sola imatge. Voldries ser de pedra, però saps que és impossible. No estàs fet per a aguantar molt més. Dos camins davant teu, un a seguir.
PU-NYA-LA-DA
Comentaris
-
nuse![Ofensiu]AnNna | 08-08-2006 | Valoració: 8
què s'ha de fer? què fer quan et trobes una cruïlla? com decidir? pff... no ho sé... a mi m'ha passat molts cops, també..
i saps? potser el millor és fiar-se de l'instint i no analitzar-ho tot fredament...
i jo què sé...
Lila... gran gran cançó... ;P
petonassos, noieta!
annna** -
...[Ofensiu]Camps de Tristor | 20-02-2006 | Valoració: 7
Jo m'he sentit identificada en aques relat, i molta gent més també.
M'agrada la forma amb la que descrit aquest sentiment, però tot i així crec que donaria per a més.
Petons!!
Per això et poso un 7 ;-) continua escribint!!M'agrada el teu estil.
Camps de Tristor -
amb tu...[Ofensiu]fleur | 21-12-2005
potser és una punyalada el que ens ajuda a créixer....
però nineta, sempre podem créixer juntes ^^ -
M'ha agradat molt. [Ofensiu]LLuny de tot | 23-11-2005 | Valoració: 6
Moltes vegades m'he sentit així; saps què és el que has de fer, però t'inclines molt més cap a l'altra camí a seguir, tot i sabent que no és el correcte, però ho fas. "Ja m'arrepentiré", penses.
I ho fas xD Vaya pua!
Wenu noia, tot i que és un relat curtet està molt bé! Posa-t'hi de nou amb més! Els espero ;P
Valoració mitja: 7
l´Autor
4 Relats
9 Comentaris
3368 Lectures
Valoració de l'autor: 7.25
Biografia:
Porta pintats els cabells i uns pantalons vermells.Sempre amb les mans carregades d'anells.
Duu el dibuix d'uns estel tatuat a la pell.
Té clar què vol i què sent,
sempre notant el rebuig de la gent.
Busca el que no es pot fer vell ni comprar-se amb diners.
Viu tan intensament...
Si convé es va aturant,
disfrutant cada instant.
No té por de res.
Creu només el que veu.
El que pensa ha de dir,
defensant-ho a morir,
no té massa amics....
El temps l'ha fet així.
Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
Somia sota els estels,
de dia es guia pels seus sentiments.
Tot de records difernts porta ple el seu farcell.
Vol no aturar el seu vol,
anar contracorrent,
viure sempre el moment,
córrer més que el vent...
Sempre ha estat diferent.
Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
...el temps no et canvia.
Lila, viu com tu vols viure.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
iratxo_13@hotmail.com