Puc dir que plou

Puc dir que plou , i que no paro de pensar en ell intento donar més importancia a altres coses però no aconsegueixo treurel del meu cap , està present en tots els moments ,se de primera ma que està a l'Estartit que ha
marxat amb la seva dona , i sobretot que no pensa en mi , intento pensar en allò que em va dir Ramon ....Que és el que t'agrada d'ell ? Pensa't-ho i ja m'ho diras , vaig fer una llista però despres de rellegir-la unas 50
vegadas he arribat a la conclusió de que són tonterias , llavors intento pensar cosas que m'agradin d'ell i no se , m'agrada perque em fa riure sempre inclus quan no estic passan per bons moments , es espreocupa per mi
sempre , no deixa ni un sol dia de preguntar-me que com estic , no deixa que marxi un divendres sense abans haver-me preguntat que fare , i si marxo amb Andres , llavors m'intento consolar en les cosas petites , en els
detalls , l'estimo , això es del que estic ben segura , no se trovar-li defectes encara que sé que els te , com per exemple que es poc carinyos a nivell fisic , es molt melos amb les paraulas , sempre dient paraulas boniques
per que et creguis que ets una mica més maca , per que creguis que ets més divertida que cap dona que a conegut , que ets massa atrevida per ser tan jove , que arribaras molt lluny i que coneixeras a un home fantastic
per que tens moltes cualitats , que no et deixis enganyar que t'has convertit en una dona de veritat , llavors es quan m'agradaria agafar-li la ma i dir-li que si tan fantastica sóc que si tinc tantes cualitats perque no
m'estima , llavors torna al meu cap aquella frase de Ramon "Agua que no has de beber dejala correr" quants cops haure sentit dir aquest refrany als avis , però mai hagues cregut que l'hagues de possar en practica a la
vida , tot i que es un refrany molt savi , li dono l'esquena no puc deixar de temptar la sort per trobar-me'l , a més puc dir , i amb la boca ben plena que quan menys faig jo per veure'l més topo amb ell , no sé si es el desti ,
mira perque són cosas que passan , si es alguna llei que desconec , no ho se però ho tinc més que comprovat , no crec en el desti , crec en el que fa i busca un mateix , en l'esforç , mentres estic aqui escribint aquestes
lineas , sento una canço que diu " lo dejaria todo por que te quedaras mi piel mi nombre mi fuerza asta mi propia vida y que mas da perder si te llevas todo mi ser " , doncs no hi estic d'acord estic enamorada no imbecil
no ho deixeria correr tot per ell , abans pensaria en mi , no puc viure separada d'ell això es veritat però ......ara anava escriure que en el moment que ell em fes mal ho deixeria estar , però no es veritat no crec que em faci
ja més mal del que m'ha fet , per que hi ha ferides diferents , les que et deixen marca a la cara d'una bofetada , i les que et deixan marcat el cor ,l'anima aquelles si que mai s'esborran aquelles queden ben grabades ......
ell se que no ho ha fet volen perque sé , ho almenys vull creure que mai em desitjaria res dolent , està ben clar que no m'estima com jo l'arribo a estimar a ell , o com estima la seva dona o els seus fills , però se que ni que
sigui una miqueta em te un apreci especial , perque com diuen els avis " El roce hace el cariño" i nosaltres ja fa anys que ens coneixem i em compartit moments dels dos i ens em escoltat les alegrias però també les penes
no se quan el deixere d'estimar si trobare un altre home com ell , em fa po la idea de no poder tornar a estimar com l'estimat a ell , de no tornar-me a enamorar mai més , ho he intentat amb d'altres , però no ho he
aconseguit he intentat buscar cosas d'ell en altres personas però s'em fa dificil perque tampoc tinc una definició exacta de que es el que tè , i el que no he trobat en un l'he trobat en altre , i sempre he buscat homes més
grans que jo , se que l'edat es la major dificultat en aquesta relació , però tot i aixì intento descobrir si algú més gran que jo es capaç de fixarça en mi , si el problema sóc jo o es ell tinc tantes dubtes al cap , tantes
paraules rulan per la ment , en Ramon m'ha fet veura les cosas de diferent manera , donan-me més importancia a mi que al que sento , al principi em feia mal , amb paraules que deia , però quan arribava a casa , em possaba
al llit cap per dalt mirant el sostre analitzan tot el que m'habia dit , i poc a poc les cosas sonaban d'una altre manera , però es com si hi haguessin dues Martas dins meu , una que compren i controla el tema, intel·ligent
valenta que vol tirar endavant les paraules de Ramon concient del que vol fer a la vida , i l'altre que vol lluitar pel que sent , que no pensa tirar per la borda l'amor que l'hi ha fet passar tants bons moments , del qual te
tants bons records , aquella Marta que vol disfrutar fins de l'ultim minut al seu costat com ha fet tots els anys amb la diferencia que aquest es l'ultim , llavors tinc una barreja al cap , dues personas que pensan de
diferents maneres discutint tot el dia , qui es pot concentrar aixi , llavors un altre cop deixo de pensar en mi i torna ell al meu cap , m'ha fet riure tant , pero tambè per un altre banda m'ha fet plorar tant , crec que desde
fa anys no passa una sola nit que abans d'anar a dormir no caigui una llagrima dels meus ulls , ja els tinc tan acostumats , abans quan era més petita creia que l'amor era alguna cosa super maca , que només tenia moments
feliços , però ara entenc que tot això són contes de fades que l'amor de veritat està de banda de la bruixa , que quan més peteixes més pur és l'amor , al principi de tot això no era conscient del que sentia però quan
vaig arribar a la conclusió de que era amor , encara tenia una petita esperança que algun dia arribaria el peto tan esperat del princep , però uf ara que he crescut no el veig mai , em queda tan lluny , ara només visc amb
l'esperança de poder parlar una estona amb ell , parla , explicar-li com em van les cosas , només espiro a aixó .