Propera parada

És el seu primer dia de feina amb un contracte que en els temps que corren pot ser el de la seva vida. Segons els càlculs que he fet (mentalment) aquest home sense barba i d'aparença asexual té uns 26 o 27 anys.

I està preparat pel repte perquè està afiliat als JASP (Joves encara que sobradament preparats). La certesa és tant gran que els espectadors, asseguts per parelles (o quartets) i per files ja fa estona que xiuxegen: han detectat que es troben davant d'un principiant; EL NOU.

Se n'han adonat tots de la novetat, excepte dels que duen auriculars, els que dormen, els que llegeixen, els que miren per la finestra i els que parlen pel mòbil. I és que el jove valent mostra una seguretat insultant malgrat que la sístole i la diàstole estan a punt de perdre els papers i rebel·lar-se.

El xic no recorda res del que li van dir durant la seva efímera formació i casualitats del destí, li ha passat en el seu primer dia aquella situació que no sortia al temari de tot bon revisor. El món està a punt de menjar-se'l i vol fugir cames ajudeu-me a la propera parada.

Amb aquesta ja són 3 les errades que duu acumulades en menys de mig trajecte: primer ha demanat el bitllet dues vegades a dues persones en menys d'un minut.
Després, s'ha descuidat de marcar el trajecte de tornada a 4 passatgers -que no poden contenir l'emoció i fan un gest que els fa sentir bé-. I la més preocupant: ha comès el terrible error de demanar el bitllet a un home que passejava pel vagó, quan és ben sabut què tot bon revisor n'ha de fer cas omís.

Però s'ha de tenir paciència, i conforme passin els dies millorarà i es farà un nom en l'empresa: alguns dies no farà acte de presència i d'altres demanarà un justificant de pagament del bitllet. I probablement -tot dependrà del rodatge-somriurà i demanarà amb una amabilitat inusitada que els nobles passatgers li obsequiin amb el tros de cartró amb data de caducitat.