profuns sentiments

Un relat de: el10cat

Aquell dia acabava d'arribar a casa. Havia set un dia entretingut en el cual havia anat d'excursió a Barcelona amb els amics del col·legi.
Al arribar a casa vaig obrir la porta, una onada de solitud i de tristesa em va embargar, estava sol a casa com de costum i em sentia frustrat.
Mai havia cregut ni crec en la felicitat d'un ser, potser es perquè soc un inconformista o perquè sempre m'han donat tot allò que aparentment un necessita, puig que no m'hagin donat allò k tots mes necessitem tot i ser esquerps. L'afecte de la gent k estimes. Si u reconec m'estimen tinc una parella i una família que n'estic segur que ho donaria tot per mi, tot i així no es suficient per sentir-me feliç i sentir-me satisfet en mi mateix, em sento sol.
En aquesta vida e tingut problemes com tothom, alguns greus i alguns no tan greus però fins i tot e arribat a pensar en la mort.
La mort es l'esperança, la mort es llibertat, la mort es la fi de la vida, si em paro a pensar ara assentat damunt del llit m'he n'adono que no hi ha cap al·licient per viure, sino el de morir.

Comentaris

  • uooo! per cert:[Ofensiu]
    kispar fidu | 30-08-2006

    Aprofito per a encadenar-te a les flames de la cadena d'RC!


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • * tot i així: em sento sol *[Ofensiu]
    kispar fidu | 30-08-2006

    fins i tot he arribat a pensar en la mort.
    La mort és l'esperança, la mort és llibertat, la mort és la fi de la vida, si em paro a pensar ara assentat damunt del llit m'he n'adono que no hi ha cap al·licient per viure, sinó el de morir.


    no sé si casualitat o no, però actualment m'estic llegint el llibre de Ramón Sampedro, de la peli de Mar Adentro, i sobre l'eutanàsia. La peli em va encantar (per això vaig comprar-me el llibre)... el llibre en sí la veritat és que se m'està fent un xic pesat i potser "repetitiu"... però alguns fragments reflecteixen molt bé aquest sentiment (tot i que ell sempre es refereix a "un cap viu dins d'un cos de mort"):

    "El sentit de la vida és la llibertat per ser lliure de viure, estimar i morir."

    "Amb aquest entossudiment per protegir-se tant a si mateixa arriba a l'absurditat de voler protegir la vida dela altres individus de l'espècie en contra de la seva voluntat racional. i això és una forma d'esclavitud."


    bé... de fet ell sempre es refereix al viure amb un cap perfectament viu però sense un cos capaç de poder sentir...

    jo també m'he sentit alguns cops així (i no pocs...). Sentir-me sola tot i havre-hi un munt de gent al meu voltant que sé que m'estimen... Sentir-me sense forces ni energies de voler continuar avançant... preguntant-me perquè he de seguir caminanant... Una confussió estranya que es presenta de tant en tant...

    però la vida és curiosa i sempre ens pot sorprendre!

    vagi bé!
    ens veiem per aquí,
    Gemm@

  • Wola![Ofensiu]
    Dreams | 25-11-2005

    Ei! Es la primera vegada k et llegeixo (també t'he comentat al relat del teu padrí xD) i m'agrada el que escrius ^^, aveure si ho segueixes fent, vale?
    I respecte a aquest relat.. A mi també em pasa, que tot i estar envoltada de gent que suposadament m'estima, em sento molt sola..
    I en quan a pensar en la mort.. siusplau, no hi pensis.. Jo hi penso, pero nomes aixo.. ho penso.. perque soc massa covarda, i sempre me'n acabo adonant que si fes alguna bogeria faria mal a moltes persones.. Pensa en això.. en el mal que faries a les persones que t'estimen..
    Animss i fins aviatt! ^^

  • M'agrada[Ofensiu]
    bolita | 23-11-2005 | Valoració: 6

    Primer de tot agrair-te el comentari (no sé si em va fer més gràcia que algú em felicites o que algú em fes insinuacions internàutiques...je,je,je...) i després comentar també alguns dels teus escrits.
    Aquest comentari és una mica el comentari de tots (bé, dels tres que he vist), en general m'han agradat, experta no sóc però sé el que m'agrada. Crec que també has de seguir escrivint...Sentiments profunds, tot i ser molt pessimista és el que més m'ha sobtat per la força de les emocions que expliques. Res més, aveure si ens animem a seguir escrivint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: