Printemps

El vent m'estrenyia entre els seus dolços braços, m'enlairava per damunt dels núvols, volava amb els ocells, cap a un nou cel. En el bosc, petites cases de fusta despedien fums de colors de les seves xemeneies. Al parc, una colla de nens jugaven a les caniques, al so de les boles de petanca del iaio Vicent. Als bancals, dos enamorats es besaven suaument, i el vent acaronava els seus cabells. Alguna cosa havia canviat. Em vaig tombar al prat dels somnis perduts entre els meus pensaments. Vaig reflexionar sobre tot el món que s'estenia més enllà del cel. Vaig enfonsar la mà en l'herba fresca i mullada, el meu puny es va fondre en ella, i va arrancar molts dels somnis que ja vaig creure imposibles. Arreu dels meus ulls vaig observar una tira de clavels rojos, la primavera havia arribat a València.