Primera Carta

Primera carta, sé que no tindrà resposta, però, sincerament, m'és ben igual.
Et preguntaràs perquè escric això, doncs et seré sincera, perquè tot el que escrigui en aquesta carta, és el que no m'atreveixo a dir-te en persona, o per telèfon simplement.
Potser creuràs que soc una covarda, però m'és ben igual, quan tinguis la sensació de que tens alguna cosa dins i que l'has de treure enfora, com sigui, però no la pots dir a la cara, t'adonaràs del perquè d'aquesta carta, i totes les que vinguin darrerament, o simplement escrits que em serviran per desfogar-me, per oblidar, o potser només aparcar tot el que penso sobre tu, sobre la nostra relació, sobre nosaltres, en definitiva.
Com començar... Doncs no sé com fer-ho, però suposo, parlant del nostre distanciament acordat. Si, és el millor que hem fet, i que puguem fer per la nostra relació, però, hi ha coses que són millors així, i altres que sempre recordaré amb un anhel especial, que mai no tornaran amb una amistat, aquells sospirs per estar al teu costat, aquell recordar d'aquella migdiada junts, són tantes i tantes coses, que es fa molt difícil oblidar-ho tot en un dia, o per lo menys per mi.
M'he decidit a escriure aquestes cartes, o "aquesta", perquè estic farta de plorar, s'han acabat els plors, s'han acabat les lamentacions i comença una nova etapa a la meva vida, estic farta de que es compadeixin de mi pel que ha passat.
Sé que la nostra amistat ja no serà la mateixa, o per lo menys per la meva part, hi ha masses coses que han passat en aquests dos mesos que ho canviaran, ho sé, però tot i així no em resigno a perdre't per sempre, em conformo amb que no sigui com abans per no perdre't.
Perquè saps recordo abans, abans de sortir, les coses que fèiem, aquella meravellosa presentació a aquella trobada de gent, tot allò que mai es podrà oblidar, quan ens explicàvem les penes, quan parlàvem de ximpleries, fins les dues del matí, tan sols per donar un brot d'alegria a la nostra vida, això també ho trobo a faltar, saps? I espero que en aquest aplaçament de la nostra relació, tot això pugui tornar, com va aparèixer abans.
Ahir ho vaig decidir, s'ha acabat amargar-me, s'ha acabat recordar-ho tot, s'ha acabat mirar enrere en el passat, CARPE DIEM, viu el moment, doncs sí, es el que faré ara, viure el moment, riure, ser feliç, fer el que realment vull fer, riure'm de mi mateixa quan em caic, riure'm dels moments còmics de la meva vida, sortir, passar-m'ho bé, i res més.
Guardar en aquella capsa que vaig comprar quan em vas donar la carta, totes les teves coses, les fotos que ens vam fer junts, la polsera de Mallorca, la foto de carnet que tenia al meu moneder, el relat, el bitllet de tren per anar a la trobada on et vaig conèixer, les fotos de quan eres petit, tranquil, tot està guardat allà, i creu-me, mai ho llençaré ni m'oblidaré de mirar-ho de tant en tant...
Amic, jo em vaig acomiadant, de moment se m'han esgotat les coses per dir-te, quan en trobi més, estigues tranquil, et tornaré a escriure.