Primavera

S'endinsa el mar dins del blat
esmorteït pel polsim del teu esguard,
que cerca i troba sense descans
l'espurna de la tramuntana.

Comença a fulgurar l'herba vagarosa,
i fa dels gallarets una tela d’ocell:
una reminiscència del blau inquiet,
un parany de llavors vigoroses.

Es la vela oberta en la marejada indecisa
i el gavià vorejant la plana a trenc d’onades,
desdibuixant la remor del paisatge,
amb sa ala que flameja rere l'horitzó creixent.

Així és com fon la tendre primavera,
travessant l'arc que espera el color inenarrable.
I això només comença. Fem tots un pas enrere.
Silenciem la terra. Que desperta l’Empordà.