Cercador
Presagi
Un relat de: elprofessor- Compartir:
Aquella matinada en Max es va despertar per culpa, segons ell, del xisclet d’un nadó. L’Anna el va fer callar: “estàs escoltant fantasmes…”
Hores més tard entrava ràpidament a l’habitació. Respirava acceleradament, després de l’esforç de pujar els sis pisos de l’hospital el més ràpid possible. La seva cara semblava mostrar una mescla d’angoixa i alarma. Davant seu, el llit il·luminat únicament pels dèbils raigs del sol de febrer que entraven per la finestra. Caminant lentament mentre recuperava l’alè i assimilava la situació, es va decidir a preguntar: “Anna, amor meu… m’escoltes?”
No va rebre resposta. Al llit la figura seguia immòbil. Tot i que la respiració denotava un son profund i calmat, no el va ajudar a relaxar-se. En arribar a la vora del jaç es va sobresaltar per un crit inesperat. A l’esquerra, un bressol força antic semblava ser l’origen del gemec. En ell, la seva filla recent nascuda el mirava fixament.
Hores més tard entrava ràpidament a l’habitació. Respirava acceleradament, després de l’esforç de pujar els sis pisos de l’hospital el més ràpid possible. La seva cara semblava mostrar una mescla d’angoixa i alarma. Davant seu, el llit il·luminat únicament pels dèbils raigs del sol de febrer que entraven per la finestra. Caminant lentament mentre recuperava l’alè i assimilava la situació, es va decidir a preguntar: “Anna, amor meu… m’escoltes?”
No va rebre resposta. Al llit la figura seguia immòbil. Tot i que la respiració denotava un son profund i calmat, no el va ajudar a relaxar-se. En arribar a la vora del jaç es va sobresaltar per un crit inesperat. A l’esquerra, un bressol força antic semblava ser l’origen del gemec. En ell, la seva filla recent nascuda el mirava fixament.