Pres del poema

Passo per forats del temps,
que a voltes martiritza la raó.

He passat algún cop per un mal tràngol;
tot i que valent, decidit i cofoi,
l'he superat amb escreix,
i l'orgull que semblava estar tocat,
s'ha posat del meu costat per fer drecera.

A cops de destral he fet anar la falç dels meus pensaments,
per allí on el meu caminar ha esdevingut rebel, però tendre al mateix temps;
i fent els forats del temps,
i passant per entremig del meu esforç,
he arribat aquí fins a tu,
per escriure i dir-te que encara sóc viu,
i que no tinc impediments per seguir el llarg camí.

( el llarg camí d'escriure, el no parar mai, el meu anar fent,...)

He trencat algún dels esquemes imposats en el passat,
i m'he fet partícep actiu de la meva il·lusió de futur;
no he renunciat mai a ser i existir, en cos i ànima,
ni mai he volgut desfer-me de l'amor i del vers.

Sóc un pres enamorat dins d'un poema,
però és que tampoc en vull sortir;
sóc ben feliç dins teu,
i m'agradaria ser-hi eternament en el temps.

La vida em sembla molt més fàcil així;
pensar que tu m'ajudes a ser,
és la raó que avui revaloritza el meu jo,
mentre que els forats del temps, traspassen de manera exagerada les barreres de la felicitat,
convertint-me en un poeta constant.

Ara la vida em sembla molt més fàcil,...

Però acomplir un somni serà sempre un objectiu.