Pres del poema

Un relat de: Marc Freixas

Passo per forats del temps,
que a voltes martiritza la raó.

He passat algún cop per un mal tràngol;
tot i que valent, decidit i cofoi,
l'he superat amb escreix,
i l'orgull que semblava estar tocat,
s'ha posat del meu costat per fer drecera.

A cops de destral he fet anar la falç dels meus pensaments,
per allí on el meu caminar ha esdevingut rebel, però tendre al mateix temps;
i fent els forats del temps,
i passant per entremig del meu esforç,
he arribat aquí fins a tu,
per escriure i dir-te que encara sóc viu,
i que no tinc impediments per seguir el llarg camí.

( el llarg camí d'escriure, el no parar mai, el meu anar fent,...)

He trencat algún dels esquemes imposats en el passat,
i m'he fet partícep actiu de la meva il·lusió de futur;
no he renunciat mai a ser i existir, en cos i ànima,
ni mai he volgut desfer-me de l'amor i del vers.

Sóc un pres enamorat dins d'un poema,
però és que tampoc en vull sortir;
sóc ben feliç dins teu,
i m'agradaria ser-hi eternament en el temps.

La vida em sembla molt més fàcil així;
pensar que tu m'ajudes a ser,
és la raó que avui revaloritza el meu jo,
mentre que els forats del temps, traspassen de manera exagerada les barreres de la felicitat,
convertint-me en un poeta constant.

Ara la vida em sembla molt més fàcil,...

Però acomplir un somni serà sempre un objectiu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.