Preguntes i respostes basades en l´inici de l´escriptor, del poeta

Un relat de: Marc Freixas

Tens una goma?

Has escrit amb el llapis?

Faras servir aquest paper?

Vols ser escriptor?

Poeta?

Portes les idees al teu cap?

Saps el què vols expressar?

Tens alguna finalitat clara?

Portes currículum?

Tira la goma, escriu;
aquest paper ja et serveix per escriure, per fer poesia.

Ara porta totes les idees del teu cap, en les paraules que penses,
i expressa tot el què sents, tot el què vols,
per obtenir la finalitat clara dels teus objectius.

El currículum el portes en la teva capacitat.

I la resposta a totes les preguntes, serà sí.

Tens un reset?

Has escrit amb el teclat de l'ordinador?

Faras servir aquest monitor?

Vols ser escriptor?

Poeta?

Sí;
i també tinc les idees al meu cap,
i expresso allò que vull,
i tinc una finalitat clara,
i porto el currículum en la meva capacitat.

I sí, vull escriure.

Tens Tippex?

Has escrit amb el bolígraf?

Faras servir aquesta llibreta?

Vols ser escriptor?

Poeta?

Sí;
m'agrada escriure,
necessito escriure,
vull escriure,
i ho faré on sigui necessari.

Comentaris

  • Ho intento[Ofensiu]
    Queca | 25-07-2004 | Valoració: 9

    Hola Marc!!

    M'ha agradat molt aquest escrit. L'he trobat molt interessat i com ja t'han dit, que convida a sentar-se i a escriure, per veure si realment portem un escriptor o un poeta dins nostre.
    Jo intento treure'l sempre que puc.

    Una abraçada ben forta!!

  • optimista[Ofensiu]
    Bianca | 21-07-2004 | Valoració: 8

    M'agrada molt el relat perque es molt optimista i anima a tothom que el llegeixi a agafar paper i boli i posar-se a escriure.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.