Por

Amb vaig possar davant d'aquella porta, la qual cosa no sabia si obrir o no obrir. Tenia por, una por inexplicable. No sabia si després d'entrar tornaria a sortir. És un dubte, una por, una cara de tristessa, unes llàgrimes, era tot alló que en aquell moment sentia.
Vaig tancar els ulls per un moment, vaig pensar en tot el que tenia a la meva vida, al meu darrera, escoltaba veus que amb deian que continues, veus que m'estiguessi quieta, però no podia escoltar tot aixó més. Amb força i valentia, vaig obrir aquella porta de la qual, mai més e tornat a sortir.