Por

Tinc por que un dia,
Aquestes paraules que alimenten
Fins el més íntim racó
Del meu fràgil existir
M'abandonin a la meva sort.

Que no vulguin ser companyes
De les meves nits de feblesa,
Ni dels meus matins
D'esmorzars frugals i lectura de premsa.

Tinc por que no pugui tornar
A expressar-me amb mots escrits,
I esfereït, corro a copsar una nova idea
Sobre el primer paper que trobo,
Abans que voli, lluny, i li expliqui a la resta

Que existeix un altre lloc, lluny de mi.