Por...

En aquests moments, només hi ha dues coses que pugui fer per a canviar el meu estat d'ànim, una escriure, i l'altra, conduir. Ara mateix, conduir no puc, i encara que escriure no em ve gaire de gust, no em queda altra alternativa.

Escriure i conduir són les dues úniques coses que em tranquil·litzen. Però, aclarim una mica, no estic nerviosa, simplement em noto estranya, tot això que m'està passant és nou per a mi, i ara mateix tinc coses al cap que necessito posar en ordre. Tot el que tinc ara mateix en el cap ho he ficat jo mateixa, perquè si no m'interessés pel que no m'importa, ni busqués allò que no hauria de buscar, imagino que no estaria així ara. O pot ser que si. Potser sí perquè les sensacions que m'envolten són noves igualment, i això em fa sentir certa inseguretat, encara que sigui una mica atípic en mi.

Pots dir-me que sóc ximple pel que et vaig a dir ara, però no puc evitar-lo, és així com em sento. Tot el que sento per tu és sincer, tot el que et dic ho trec des del més intern del meu ésser, tot el que sento és tan fort que em costa creure que tota aquesta força amb la qual bolco en tu milers de sentiments surti del meu interior. Senzillament he volgut ocultar tant temps els meus sentiments per la gent que em costa creure que ara no pugui dominar-los. Tot allò que em van dir que existia i que jo mai vaig creure poder sentir, ho sento ara per tu.

Sé el que jo sento, però mai podré saber el que el teu sents per mi. Pots dir-me mil coses, però jo mai podré saber fins que punt són certes. Aquesta inseguretat que m'envolta no és gens normal en mi, sempre he estat una persona segura de si mateixa i dels meus actes i les seves conseqüències, però també és cert, que sempre he pogut dominar els meus propis sentiments. Sempre he estat una persona freda i em costa molt estimar i confiar en algú. Senzillament em costa deixar fluir els meus sentiments. També és cert que mai he hagut de privar-me de sentir res, perquè senzillament mai he sentit gens especial per ningú.

Ara tot és diferent, en poc temps, m'has deixat que estimar-te i no he pogut evitar fer-ho, i tot és tan precipitat que sento por. Por a que tu no sentis el mateix. Por a que una vegada aconsegueixis el que vols t'oblidis de mi. Por a sentir el que sento. Por...