Por

Tinc por. Tot naix d'ahí, de la meua covardia.
Soc dèbil a sovint quan tinc por.
Tinc por de no tornar a escoltar-te i entendre't,
a parlar-te i que m'entengues...
de no tornar a sentir la teua pell, el teu alé, les teues mans.
Tinc por de perdre't aixina, per a sempre.
Tinc por de perdre'm.
Por a no trobar en els demés allò que tant estime en tu...
la teua comprensió, la teua sensibilitat, la teua duresa...
la teua incomprensió, la teua insensibilitat, la teua feblesa...
Tinc por a canviar de direcció i sentit en el meu viatge i que no ens tornem a trobar.
Por a l'adéu definitiu, al "que et vaja be",
al "ha sigut preciós i irrepetible"...
i la por em pot, i jo em deixe dur, i no fuig,
i ja no sent por... ... hi ha només tristor,
dolor.
T'he perdut. T'he dit adéu, per a sempre.