Por a les altures (categoria Bogeria)

És curiós. Jo sempre havia patit una gran acrofòbia. Les vegades que havia intentat pujar a qualsevol de les torres de La Sagrada Família no havia arribat ni a la meitat. Els meus amics se'm miraven, uns estranyats, altres divertits. Era impossible caure. Les petites obertures a l'exterior, per les quals hauria estat dificultós passar, eren a més a més barrades amb ferros que impossibilitaven que fins un nen s'hi aboqués accidentalment. Però jo tenia una por irracional que m'impedia continuar pujant les escales de cargol del temple expiatori. A més a més, l'acrofòbia se m'aguditzava amb els anys. Es donava una relació inversament proporcional entre la meva edat i el nombre d'esglaons que eren capaces de pujar les meves cames abans que deixessin d'obeir el meu insistent hemisferi esquerre. És curiós, que avui no trobi ni el més mínim rastre d'aquella acrofòbia. És curiós com es perd la por a les altures el dia que puges a dalt de tot de La Sagrada Família amb la sola intenció de tirar-te daltabaix.