Pols

Hi ha una habitació blanca amb molt poca decoració. Un quadre, una reproducció d’Egon Schiele. Un llit de cos i mig. Uns llençols que no fan olor de res. Una taula amb molts llibres d’arquitectura. Un armari amb roba vella però que es conserva en bon estat. Hi ha un gerro trencat. Unes flors en terra. Uns parells de sabates escampats. Una paperera plena d’esbossos d’edificis. Hi ha un cos mort. Hi ha un assassí. Hi ha un cos mort en terra, abatut, inert, mort. Un rostre amb una ganyota abstracta, uns ulls molt oberts que dibuixen una mirada concèntrica, un nas aguilenc que assenyalà sense dilacions l’assassí. Hi ha molta sang a la camisa que ha deixat de ser blanca, uns pantalons dockens molt cars que llueixen ben posats, remarcant més la figura esvelta d’un cos que mai tornarà a ser cos. Hi ha un coll. Un coll i un tall fi, quasi elegant, que marca la fina línia entre la vida i la mort. Uns peus que comencen a estar morats.

Hi ha un cos mort; esquena recolzada a la paret, cames estirades al terra i mans col·locades demanant perdó per una vida miserable. I, enfront, hi ha un assassí. Un assassí que mira la seua obra mestra. Observa la composició del pla i col·loca, maliciosament, una de les flors en la butxaqueta de la jaqueta del cos mort. A la dreta, el llit. A l’esquerra, la porta mig entreoberta. Al centre, el cos. I a dalt, el quadre.


Hi havia fa deu minuts dos cossos vius. Un que entrava a l’habitació amb calma. I un altre que, amb més calma, li tallava el coll. Hi havia un gerro de flors nou, comprat de feia dos dies. Unes flors boniques. Hi havia un pecat. També hi havia fracàs. Hi havia totes aquestes coses.

Hi ha un assassí que marxa deixant una mort, però que s’emporta una pols, unes coses.