Pols d'ossos i miratges

Des d'aquest silenci colrat pel sol que castiga
Els solitaris deserts de l'amnèsia,
Veig emmalesar-se les sendes que podien oferir-me
Una sortida; s'esgoten les opcions de tornar a port,
Mentre se m'obren vies d'aigua a la coberta de l'ànima.

I la nau se m'enfonsa entre preguntes,
Sota onades de ciclòpia proporció, i la raó se m'encrosta,
Leprosa, i la ferida del meu cor s'endanya i sagna,
Profusa, imparable, raigs de sang calcària,
Pols d'ossos i miratges.