Cercador
Poèticament correcte
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Alcohol, música i ball :
la recepta cubana per ser feliç
( ho han dit pel C33 ).
De vegades, les vegades fan vegades,
i de quina manera!!
Tinc ganes d'anar-me'n a l'altra punta del món,
per satisfer els meus desitjos turístics,
i enviar per la porta del darrera, tots els fracassos laborals que vaig penjant a la meva esquena
( fracassos, per una banda idiotes,
i per l'altra incompresos ).
Tot i així,
encara penso amb aquest alcohol, aquesta música i aquest ball;
aquesta autèntica recepta cubana per ser feliç!!
( tot plegat només és una espècie de metàfora, per dir-vos com em trobo ).
Em sento feliç escrivint això en aqui;
sé que no és més que un simple espai on hi poso els meus problemes,
d'una manera poèticament escrita,
i encara hi diria més :
d'una manera poèticament correcte.
Comentaris
-
Ei!![Ofensiu]Queca | 25-07-2004 | Valoració: 10
Jo ho deien...:
"Joder con las ETTS. Nuevos parásitos del trabajador, profesionales del robo y de la explotación, hacer dinero con facilidad es su moralidad, delincuencia legal. Hay que joderse todo va para atrás, para poder currar, vas a tener que pagar, son buenos tiempos para la esclavitud... Levantate joder, vamos a luchar!"
Un poema genial, sense més ni menys. Com tots els que fas.
Caram!! Aquí tots són "treintanyeros".. jaja
Doncs a mi em faltes uns quants bastants pels 30...
Apa, una forta abraçada!!!
I no decaiguis Marc!! -
Molt bé, Marc, que els bombin a tots![Ofensiu]Sergi Yagüe Garcia | 21-06-2004 | Valoració: 10
He llegit el teu poema perquè m'ha cridat l'atenció el títol (a veure si tinc més temps per llegir-vos a tots, que no ho faig tant com voldria) i m'ha semblat genial.
Ets tot un mestre, noi!
NOTA: Per cert, a mí me'n falten dos per la trentena, així que, amés, som de la mateixa quinta!
Una salutació ben forta.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871235 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.