Cercador
Poesia
Un relat de: AlicornPOESIA
(1)
I misteriosament neix el poema
dels paratges més recòndits de la imaginació.
Creiem erròniament donar forma a la idea
i en realitat és el poema qui ens transforma a nosaltres.
(2)
L'ombra del teu record
com una cega papallona recorre
tots els racons del meu cor.
(3)
I de regal, una espipellada del Dietari d'ombres, diccionari proscrit de Pau Adrià:
PAU: Període inestable entre guerres.
ABISME: Les dues passes que ens separen i no gosam donar-les.
NIT: És el dia que abandona l'esclavitud d'un cos.
ABSÈNCIA: Invisible presència que tot ho omple.
La plenitud de l'oblit: El silenci fet enigma.
La bogeria no és una malaltia, és un refugi.
Tot home és un gegant en un bosc de bonsais.
Al fons, a l'esguard d'una ombra, el silenci que no calla.
l´Autor

1 Relats
1 Comentaris
374 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Un bon dia d'estiu navegant pels mars turbulents d'Internet vaig naufragar en aquestes pàgines. Jo que com a molt m'aventuro a definir-me com a escaquista i aprenent de poeta, vaig decidir rescatar d'algun polsegós calaix o de les cavernes de l'ordinador els meus escrits on servien d'aliment al corc, als peixos, als virus i a l'oblit, i passar a compartir-los amb tots vosaltres, confessaré que alguna vegada els he presentat amb ingenuïtat i il·lusió (d'il·lús) a algun premi literari, però pel que sembla no eren prou bons pels jurats, aquí els jutges sou vosaltres, crec en la vostra equanimitat i no cerco res a canvi.A mode de presentació adjunto la meva semblança que vaig escriure per a l'aplec Paraula de Poesia'3 on gosaren publicar-me uns quants poemes:
"Consultant el manual de supervivència particular, aquest m'aconsella que no és convenient escorcollar els polsegosos calaixos de la pròpia memòria, perquè en qualsevol racó, barrejats entre alegries, decepcions, victòries, derrotes, encerts, errades, picabaralles, nostàlgies, desil·lusions, somnis per complir, un hom pot retrobar-se amb algun jovial follet o vell fantasma, ja oblidats; amb qui es va tenir que aprendre a conviure, fins que la pluja dels anys va acabar per negar-los. L'única certesa que tinc és que ara sóc aquí, emperò tampoc en tinc certesa absoluta perquè quan escric l'esborrany em trobo a un altre lloc. Em varen dir que vaig néixer a Palma, ara ja fa 35 anys; jo hi era, però no me'n recordo. Quan, de veritat, em sento viu és quan bec de les mans de les nimfes dels escacs o de la poesia. La resta del temps: o dorm o sobrevisc". Jeroni Bergas Ferriol. Juliol 2000.
El meu correu és: [email protected]

