Cercador
Poema sense mort
Un relat de: Marc FreixasAra torno a escriure per entremig de la fermesa i els sentits.
Transito per la llum de cada vers...
tanmateix passejo pel fil més fi de la bellesa i el fracàs,
per on delimita la bogeria de la creació.
Creuarem el paisatge
fins a conèixer els noms de cada verd,
aconseguir rodejar el fruit de tots els arbres...
escriure el pas del temps, els anys de vida :
la memòria que ens ha fet madurs de pensament.
Ara torno a refer el crit de tots els amors vius
perquè no quedi cap mort dins de nosaltres i de mi.
Tan sols el record agradable serà permanent en aquest espai que ens toca gaudir.
Transito per la llum de cada vers...
tanmateix passejo pel fil més fi de la bellesa i el fracàs,
per on delimita la bogeria de la creació.
Creuarem el paisatge
fins a conèixer els noms de cada verd,
aconseguir rodejar el fruit de tots els arbres...
escriure el pas del temps, els anys de vida :
la memòria que ens ha fet madurs de pensament.
Ara torno a refer el crit de tots els amors vius
perquè no quedi cap mort dins de nosaltres i de mi.
Tan sols el record agradable serà permanent en aquest espai que ens toca gaudir.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872508 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.