el conte/poema fantastic dels paisos catalans

Un relat de: Marc Freixas

esperant-te,
he vist caure les llagrimes dels dies
mentre la pluja mulla els records amb la tristesa del cor...

i sota el ventre sensual de l'amor,
la nit no dorm a casa
ni desperta el dia al teu costat
perque ja no se quin es el gust que te la teva pell


m'agradaria
tornar a sentir les caricies de la terra meva
i reviure les emocions amb la mirada dolça
dels teus ulls verds de paisatge infinit

esperant els teus ulls
encara em cauen les llagrimes per tot arreu,
i la imatge recent que veig en el rostre estimat
es l'enyorança de voler tenir a prop
allo que encara queda lluny...

pais meu,
t'estimo quan mes et necessito,
i et guardo l'amor
que encara per sempre em viu per dins


era de nit
quan les quatre taques vermelles
van començar a moure's
i van remoure de mala manera
les quatre estacions de l'any
per posar en ordre una colla d'objectius clars i contundents...

rebel·lia i mala llet saludable
cap a una victoria justa i necessaria
de tot un poble aixecat dempeus
per la lluita constant
i realitzar el somni preuat i desitjat
d'una independencia dels paisos catalans


va ser a l'estiu,
on la suor
i el frec a frec dels cossos bruts de les batalles
van esdevenir en temps de dialegs durs i necessaris
per afrontar la nostra realitat :

la realitat
de saber que parlem en catala
i que som diferents en tot,
absolutament en tot


mentrestant
les quatre taques vermelles
continuaven provocant les al·lucinacions mes patriotiques,
que encara perduren avui en els nostres cervells
buscant l'anhel de les nostres possibilitats

finalment
les quatre taques vermelles
van convertir-se en quatre barres de sang
que encara avui per avui
podem portar amb tota la dignitat de sempre
perque la gent catalana
tenim al cor un raconet
per fer-hi cabre aquesta sang que ens uneix


i el conte/poema fantastic dels paisos catalans
esdeve possible gracies a la il·lusio del propi jo
que vol conquerir algun dia
el somni de llibertat de fer-nos pais amb estat propi


i esperant-te
he vist arribar el somriure dels nous dies
mentre el sol il·lumina els records amb l'alegria del cor...

i sota el ventre sensual de l'amor,
la nit ja torna a dormir a casa
i desperto amb el dia al teu costat
perque ara ja se quin es el gust que te la teva pell


ja sento les caricies de la terra meva,
ja reviuen les emocions de mirada dolça
amb els teus ulls verds de paisatge infinit,
amb la plenitud de la teva terra roja
tocant-me els peus mentre caminen pel teu damunt

i ara, que torno a esperar els teus ulls,
m'arriben somriures per tot arreu
i la imatge recent en el rostre estimat es a prop
i no em queda gens lluny...

t'estimo pais meu,
et guardo l'amor
que per sempre em viu per dins

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.