Cercador
Poema de Solitud
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
M'escapo d'un ambient tens que em rodeja l'ànima,
per endinsar-me i perdre'm a la solitud del meu entendre;
me'n vaig sol amb el vent sense dir-li res a la princesa,
per relaxar-me de l'angoixa i respirar de l'aire pur.
Només espero tornar després d'una tempesta,
quan la calma sigui plena i l'orgull torni a ser el meu.
Veig com es perd el tracte;
ni la veu t'escolta,
ni la gent et mira quan et parlo de promeses,
i t'ensenyo el meu amor dins d'un tresor ple de poemes.
Em queda el silenci per quedar-me a pensar en mi,
i escriure per qui la vulgui, la solitud.
Comentaris
-
precios[Ofensiu]natasha | 27-10-2004 | Valoració: 9
el poema es com diu el titol precós, descrius els sentiments de la solitud despres d'una discusió amb la parella i es que és així, quan discuteixes despres et sents sol. be, no se si s'ha entes,, pero com que avui també em trobo sola, despres d'una discusio amb els amics me sentit identificada,
res més, segueix escribient, que set dona molt bé, fins la próxima
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872586 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.