Cercador
Poema a Silvio Rodríguez--poema definitiu i revisat constantment des de l'any dos mil cinc--
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
La teva protesta
em guiarà inevitablement
cap al meravellós unicorn blau.
La teva paraula
és el vers de la cançó perdurable...,
l'amor i el cant,
la dansa i la cultura.
La sort de tenir-te
transporta la més bella melodia rebel,
i seràs etern entre tanta immensitat
i fins i tot algú t'escoltarà sense voler
i sabrà que després et voldrà com a company.
Imagino un cel en un altre univers
on hi tinc el teu talent guardat
en l'aire que encara és nou...,
i puc dir-te tantes coses
que respiro a cada segon la netedat del temps.
Imagino un cel d'unicorn blau
on hi ha dibuixat el rostre d'aquest aire renovat
que manté el teu preuat discurs
i em fa somiar per dir-ho tot.
Imagino el somni del bell poeta amic de les paraules...,
imagino a Sílvio
en un blau d'un altre univers.
em guiarà inevitablement
cap al meravellós unicorn blau.
La teva paraula
és el vers de la cançó perdurable...,
l'amor i el cant,
la dansa i la cultura.
La sort de tenir-te
transporta la més bella melodia rebel,
i seràs etern entre tanta immensitat
i fins i tot algú t'escoltarà sense voler
i sabrà que després et voldrà com a company.
Imagino un cel en un altre univers
on hi tinc el teu talent guardat
en l'aire que encara és nou...,
i puc dir-te tantes coses
que respiro a cada segon la netedat del temps.
Imagino un cel d'unicorn blau
on hi ha dibuixat el rostre d'aquest aire renovat
que manté el teu preuat discurs
i em fa somiar per dir-ho tot.
Imagino el somni del bell poeta amic de les paraules...,
imagino a Sílvio
en un blau d'un altre univers.
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872740 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.