Cercador
Poema a dues veus en un mateix espai de temps -amb Daniel Ferrer i Esteban-
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
POEMA A DUES VEUS EN UN MATEIX ESPAI DE TEMPS
Connexions vers l'infinit dels universos paral·lels que mouen fitxa i participen de tot amb la col·lectivitat del conjunt de les coses.
... Infinitat de connexions que s'alcen més enllà de l'espai i del temps que compartim en aquesta vida de contrastos que s'endinsen, l'existència es vesteix d'absències, a voltes, d'altres de presències, passat l'infinit de les connexions... Estem en línia... sento que passats els segles, quan ens fonguem amb el sol, seguirem lluitant, sempre hi haurà una utopia per la qual resseguir tots els somnis :)
El precipici ens durà a travessar les portes de nosaltres mateixos quan la rebel·lió és l'únic vers que tenim per afrontar les desavinences amb un món que mata per matar... No tenim pas la clau ni la solució mundial, qui sap si poemes per sentir-nos des de dins, projectant la llum cap enfora, tots som a sota la gran piràmide i sembla que el poder vol aferrar-se fort a la seva poltrona allunyada del poble i de les inquietuds de la gent, dels somnis col·lectius i íntims, tot i així arribarem a alliberar-nos!!! :)
La solució, qui sap, és dins de cadascú.
Estaria hores escrivint per tu
que vols llegir-me amb afany.
... ... Seria cruel desaparèixer...
seria dur no dir-te on vaig
quan el precipici encara queda lluny.
Voldria fer-te còmplice de tot i res,
que no et preocupés massa tenir-me enllà...
voldria provocar el somriure etern en les teves lectures.
Estaria hores escrivint el desastre del món
perquè m'estressa saber que de vegades plores amb desesperació.
No tens la culpa de tants morts
ni cap raó per fer-me creure que tenim la solució de tot...
tan sols podem fer front amb la paraula precisa i rebel.
No tot ho tenim perdut,
podem rebentar el sistema
i proclamar revolucions
que resten impacients dins les nostres ànimes.
Estaria hores escrivint per tu
que vols llegir-me amb afany.
Seria cruel desaparèixer...
seria dur no dir-te on vaig
quan el precipici encara queda lluny.
Daniel Ferrer i Esteban / Marc Freixas i Morros
Connexions vers l'infinit dels universos paral·lels que mouen fitxa i participen de tot amb la col·lectivitat del conjunt de les coses.
... Infinitat de connexions que s'alcen més enllà de l'espai i del temps que compartim en aquesta vida de contrastos que s'endinsen, l'existència es vesteix d'absències, a voltes, d'altres de presències, passat l'infinit de les connexions... Estem en línia... sento que passats els segles, quan ens fonguem amb el sol, seguirem lluitant, sempre hi haurà una utopia per la qual resseguir tots els somnis :)
El precipici ens durà a travessar les portes de nosaltres mateixos quan la rebel·lió és l'únic vers que tenim per afrontar les desavinences amb un món que mata per matar... No tenim pas la clau ni la solució mundial, qui sap si poemes per sentir-nos des de dins, projectant la llum cap enfora, tots som a sota la gran piràmide i sembla que el poder vol aferrar-se fort a la seva poltrona allunyada del poble i de les inquietuds de la gent, dels somnis col·lectius i íntims, tot i així arribarem a alliberar-nos!!! :)
La solució, qui sap, és dins de cadascú.
Estaria hores escrivint per tu
que vols llegir-me amb afany.
... ... Seria cruel desaparèixer...
seria dur no dir-te on vaig
quan el precipici encara queda lluny.
Voldria fer-te còmplice de tot i res,
que no et preocupés massa tenir-me enllà...
voldria provocar el somriure etern en les teves lectures.
Estaria hores escrivint el desastre del món
perquè m'estressa saber que de vegades plores amb desesperació.
No tens la culpa de tants morts
ni cap raó per fer-me creure que tenim la solució de tot...
tan sols podem fer front amb la paraula precisa i rebel.
No tot ho tenim perdut,
podem rebentar el sistema
i proclamar revolucions
que resten impacients dins les nostres ànimes.
Estaria hores escrivint per tu
que vols llegir-me amb afany.
Seria cruel desaparèixer...
seria dur no dir-te on vaig
quan el precipici encara queda lluny.
Daniel Ferrer i Esteban / Marc Freixas i Morros
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872700 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.