Pluja Càtara.

Un relat de: Misteric

Ara que caic,
soc una gota
de cel:

Tots els mars
en una sola
gota.

Em mou l'amor.

Doncs tot el que
no és amor,
és mort.

La mort, també
és amor.

vida i mort
en una
mateixa
gota.

En una
gota
d'aigua,
tot el
mot:

Creació.

L'invers, és

R-O-M-A.
.
.
.
A
M
O
R!


Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-10-2015 | Valoració: 10

    Qins versos mes bonics
    Et llegire, m´encanten els teus escrits
    Montse

  • Amor i mort[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 27-10-2015 | Valoració: 10

    Moltes vegades pensem que l'amor ens farà tant mal que ens portarà a la mort de l'ànima...però l'amor únicament ens trasllada a una altra essència, ens fa ser millors. Dies de pluja, dies d'amor...Molt bonic.

  • Tic-tac[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2015 | Valoració: 10

    L'amor com una gota de pluja, amb aquell lleuger martelleig tan personal, tan humit, tan lleuger. La vida i la mort dins una goteta de pluja. Avui que plou, hi ha vida o mort? Si escric, deu ser vida. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

605 Relats

241 Comentaris

188084 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà