Cercador
Plou
Un relat de: XibiruAra estic a la meva habitació, al cantó de la finestra veient com plou. Esta tronant molt i es preveu que la pluja anirà en augment, que hi hauran tempestes fortes...
De tota la vida, quan plou o fa mal temps, em quedo totalment absorta i d'alguna forma admirada per aquesta manifestació de la naturalesa. Moltes vegades somio desperta que les pluges desborden els rius i les rieres, s'inunden les cases i de cop i volta ens trobem en una situació de caos.
A vegades desitjo que això passi i que se'ns trenqui la nostra bombolleta de civilització que ens fa creure que som intocables, que ens adonem que nosaltres som els que vivim a la terra i que hi deixarem de viure el dia que la Terra ho decideixi.
Jo sé que aquest pensament l'han tingut moltes vegades moltes altres persones, ho intueixo. Segurament son persones que com jo, malgrat vivim en el món que ens ha tocat, el considerem absurd i surrealista.

