Piano

Un relat de: Núria Sales Masip

Línies blanques i negres,
com el vestit d'una presó,
on hi ha empresonades
les cordes de la llibertat
que sonen en tocar-les.
Tristes melodies
sonen en la foscor
de la llum de la lluna
que entra per les petites
escletxes de l'instrument.

Comentaris

  • És un sacrifici o una delícia, com tot![Ofensiu]
    T. Cargol | 27-04-2010

    Això de fer una cosa diferent amb cada mà! Pot ser una presó, realment, però per pressió paterna!,...si es dona llibertat el resultat pot ser diferent. A mi em cau la baba quan sento tocar el piano i veig les mans treballar,...el so de la ma esquerra donant aquell relleu que per si sol ja omple,...
    Molt bon dia Srta. Sales!

l´Autor

Núria Sales Masip

4 Relats

2 Comentaris

2915 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00