Petits... i ara grans.

Ells petits,
a l'escola tancats, sovint corrent i rient,
plegats passaven les hores.
Ella és idiota, per ell,
ell és idiota, per ella,
deien quan eren una mica més grans.
El temps ha anat passant i els ha anat distanciant.
Mesos després s'han trobat, han passejat, han parlat i han rigut.
El dia s'acaba ell, l'acompanya,
i allà, en un carreró de mala mort, com un estel fugaç que apareix del cel i que es perdrà en el lloc del seu neixament,
sorgeixm, el petó.
Per fi, després de tants anys,
el petó.
Llarg, suau i apassionant.
Després els dos es separeran fins al cap d'uns mesos fins que el destí els torni a trobar.