Cercador
Petita història familiar
Un relat de: coconut- Compartir:
La història que vaig a contar és real i va succeir a principis del segle passat. Quan me la van explicar a mi, gairebé de primera mà, em va produir sorpresa i, he de confessar-lo, gairebé em fa riure per l'insòlita.
El meu avi, oriünd d'un llavors petit poble de la costa catalana, havia marxat a Cuba, com el seu pare i el seu avi, a "fer fortuna".
El costum del "hereu", injusta doncs deixava sense herència als fills no primogènits, aconseguia que l'herència no es dividís, però els deixava sense altra possibilitat de progressar que el seu propi esforç i ambició. I aquesta situació va impulsar a molts catalans a emigrar a altres països de la prometedora Amèrica. Anaven "a fer les américas i els cridaven "indianos".
El meu avi va ser un d'aquests emigrants en els finals del segle XXVIII. Allí es va casar amb una filla de també indianos i va aconseguir el que s'havia proposat: va regressar al seu poble amb suficients diners com per a adquirir diversos immobles, deixant a Cuba altres punts, a part dels seus negocis; fet pel qual viatjava al Carib cada cert temps.
Ja establert en el seu poble va succeir que un dia va saber que el seu encara adolescent filla major s'havia enamorat d'un jove català que no era del seu grat; va creure que només busca la seva fortuna. Això ho va contrariar tant que va administrar a la seva filla una droga que la va deixar dormida i la va embarcar rumb a Cuba
Allí la va deixar amb la família de la seva àvia materna uns anys, després dels quals la va regressar amb la seguretat que el perill havia passat, ja que el temps i la llunyania havien fet el seu treball, com així va anar.
Però la filla es va enamorar d'Emilio, altre jove sense fortuna, doncs no era un primogènit.
Aquesta vegada María es va guardar molt bé que el seu pare sabés gens i va planejar amb una de les seves altres germanes, casar-se en secret.
I així va anar com van aconseguir que un també jove cura els casés molt primerenc, sortint per a tal esdeveniment a l'alba i en secret. Emilio, que era una bona persona i amb serioses intencions, va voler que el seu ja sogre s'assabentés que no tenia interès en la fortuna que pogués beneficiar-lo i li va enviar amb la germana tot el que María duia posat, fins als ganchitos de pèl, embolicats en un paper de periòdic.
I com en els contes, aquesta parella va ser feliç mentre van viure, a més d'això va ser un gendre molt benvolgut i fins i tot va tenir ocasió d'ajudar a la família de la seva esposa durant la guerra civil.
Aquesta és una petita i entranyable història que acaba bé, doncs els fils de la destinació teixeixen les nostres vides i només amb el temps vam constatar que aquesta és el resultat de múltiples circumstàncies.
Comentaris
-
D'històries maques, no només se'n troben a les pelis[Ofensiu]Ligeia | 28-10-2006
I aquest relat n'és un exemple clar.
T'animo sincerament a continuar escrivint, ja que tot i tenir algunes faltes d'ortografia i lèxic (comprensibles, tenint en compte la teva situació), te'n surts força bé construint les frases i estructurant el conte.
I com diu el comentari que precedeix a aquest, llegeix! És una de les millors maneres de millorar la pròpia escriptura.
Felicitats per la teva primera publicació a RC i encantada de llegir-te! -
Podria ser la lletra de una havanera.[Ofensiu]Naiade | 18-10-2006 | Valoració: 9
. M'ha agradat el teu relat, fa adonar-se que en molts casos la realitat supera la ficció.
Et felicito per tenir aquesta empenta tan gran i atrevir-te a escriure en una llengua que no domines.
Segueix escrivint, i sobretot, llegeix em català, ja veuràs com cada cop ho faràs millor.
Una abraçada ben forta.
Naiade
l´Autor
1 Relats
2 Comentaris
859 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Soc nascuda a Lima-Perú. La meva mare va neixer a Santiago de Cuba, filla d´un indiá sitgetá i d´una cubana filla de catalans.La meva mare i la seva familia van tornar a Sitges quan ella tenía cinc anys i va viure alli fins que el meu pare, estudiant de medicina, va arribá a Barcelona per a completar el seus estudis. Quan la va coneixer es va enamorar de ella i va ser correspondit, per mes que la meva mare estaba compromesa ja amb el farmaceutic del Cap de la Vila. Es casaren i anaren a viure a la terra del mon pare: Lima (districte de Miraflores).
El meu pare era fill de peruana, la meva avia Raquel, descendent de castellans (Avila, Burgos i Lleó), i per part del seu pare descendent de francesos, irlandesos i alemanys).
Vaig arribar per a viure al Example de Barcelona, al 1970, a casa del meus oncles i la meva vida en aquesta ciutat que me estimo ha transcurrit en el pla laboral com a visitadora metge, després d´altres feines cuasi totes de vendes, escepte quan vaig ser secretaria per set anys per a una empresa suisso-alemanya.
Mai no he estudiat catalá pero el vaig aprendre visquent aquí, de oides.
Ara, a punt de cumplir 61 anys i a causa de la meva mala salut soc pensionista i procuro farci el meu temps aprenent varias cosas i fent bicicleta sempre que puc.
Es la primera vegada que em llenço a escriure en catalá, per mes que l´he practicat fent mots encreuats en catalá, tant de "La Vanguardia" com de "El Periodico de Catalunya".
Com crec que cadascú te possibilitat de escriure sobre la seva vida i ¿per que no? arriscarse a fe essaigs o poesía, me agradaría molt fer ho, i crec que tinc la dossi de osadía que cal per aixó.
Estic feliç de poder participar en aquest full o espai.
Gracies per acceptame, Ana