Pescador

Buscava el món i vaig topar amb tu
en un petit port d'onades de tramuntana.
Pescador de voràgines sota el sol bru
amb atzavares fregides en llum tardana.

En una aclucada d'ulls amb por
es ponen tres llunes plenes als teus llençols.
Cossos en pilotes cremant l'horitzó,
i guitarres que guarden cançons de cargols

Impossible dir-te ahir
quan encara et descobreixo en mi.
Sense tu enyoro els dematins...
El cap se'm cansa de fer-se bocins
M'agrada el que et defineix
i tinc fam del que ignoro.
T'has adonat que les estrelles
no es reflecteixen damunt el mar?

Vull llepar-te els tatuatges destintats
que guarden episodis que no m'has explicat
i xuclar cada cicatriu dels capítols
als que no has sabut posar títols.

Et puc dir ara que no escoltava
quan parlaves d'amor a contratemps?
No he agafat el ritme d'entrades i sortides,
els compassos han avançat sense temps.
Aplaudiré quan s'hagin acabat les partides.

Encara que m'arrastri no hi haurà bisos
es quan recordo que noto els extrems
i la melodia sense compromisos.

Potser no em vaig explicar
quan callava amb petons
sentiments de deshores a la matinada;
amors reals per circumstancials.
L'abraçada té moltes lectures:
una, constar al llibre de fotografies