INDEPENDÈNCIA: Euskadi. Catalunya. //// MÓN / PERSONA.

Resulta desconcertant admetre una cosa: Els nacionalistes espanyols es prenen l'independentisme basc i el català de maneres ben diferents.

Per a ells, la independència d'Euskadi (o de tota Euskal Herria) seria com si els abandonés un familiar, un pare o un germà (al qual admiren). I els fa molta pena.

En canvi, la independència de Catalunya (i de tota Marènia, o Països Marencs o Catalans, en general) la veuen com la rebel·lió d'un servent, o d'un esclau (al qual menyspreen). I això no ho poden suportar.

És un atac directe al seu orgull imperialista. Rememoren un passat gloriós, i s'omplin de ràbia i d'impotència. Per eixa causa reaccionen com ho fan. De forma desmesurada, I IRRACIONAL.

_______________________________________

PREGUNTES CURIOSES (O INQUIETANTS):

¿Per què, quan el Lehendakari Ibarretxe presentà el seu pla sobiranista (amb referèndum d'autodeterminació inclòs), ningú no va invocar els tancs espanyols, ni va fer cap referència a una intervenció armada de l'exèrcit en terres basques?

¿Per què sí que ha sigut així en el cas de Catalunya, amb el Nou Estatut, si els catalans estan actualment lliures de terrorisme i no es manifesten episodis de violència independentista als seus carrers, com succeeix a Euskadi?

¿Eh? ¿Per què? (Més d'un s'ho haurà preguntat, ¿veritat?).

¿Qui ho respondrà?

_______________________________________

Sueca, 28 de gener del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.



MÓN / PERSONA


No et menges el món.

Però que el món tampoc se't menge a tu.



Sueca, 18 de gener del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.


(PODEU REENVIAR O PUBLICAR TOT AÇÒ ON US DONE LA GANA)