Cercador
Perdut.
Un relat de: Lluís Joan SebastiàCamí que traçava i que ja no traço.
Cançó d'una esperança esvaïda.
La pedra trobada i ja perduda.
Què ha passat? Ja no canta ningú.
Fulles segues per manca de pluja
d'ànims. Ja no tornarà el meu
núvol d'amor. Vés a saber. Em
fereix molt tenir aquesta esperança.
L'arbre s'asseca, ja no pot
nodrir-se del seu núvol esperat
per sempre. La fulla seca ja
no espera. Ferida, està impassiva.
Cants de tristesa i vessament de
llàgrimes de sang. Sons que ja
no sonen. Prou música. Materialitat.
Perdut pel camí de voler amor.
Comentaris
-
M'encanta[Ofensiu]Peus de Marbre | 15-04-2005 | Valoració: 8
Molt molt molt bonic. M'ha encantat.