Perdut.

Un relat de: Lluís Joan Sebastià

Camí que traçava i que ja no traço.
Cançó d'una esperança esvaïda.
La pedra trobada i ja perduda.
Què ha passat? Ja no canta ningú.

Fulles segues per manca de pluja
d'ànims. Ja no tornarà el meu
núvol d'amor. Vés a saber. Em
fereix molt tenir aquesta esperança.

L'arbre s'asseca, ja no pot
nodrir-se del seu núvol esperat
per sempre. La fulla seca ja
no espera. Ferida, està impassiva.

Cants de tristesa i vessament de
llàgrimes de sang. Sons que ja
no sonen. Prou música. Materialitat.
Perdut pel camí de voler amor.

Comentaris

l´Autor

Lluís Joan Sebastià

8 Relats

11 Comentaris

7740 Lectures

Valoració de l'autor: 8.43