Per tu, Quim.

La jove atractiva es col·loca els pits a lloc abans de fer les passes decisives. Sap que aquesta nit està enlluernadora i que podria aconseguir el que volgués, i si es així, és perquè avui té un objectiu. S'apropa amb un moviment de cames lleuger que fa que els seus malucs es moguin sinuosament provocant la mirada indiscreta d'alguns diplomàtics els quals ella passa de llarg.

El senyor Q xerra aliè a tot amb l'ambaixador d'Alemanya sobre l'extitosa publicació del seu últim llibre (ja traduït a milers de milions d'idiomes). És un triomfador, un escriptor de renom indiscutible que ha escalat fins al més alt estatus de la cultura literària. Un home cult i ric més, mantenint una culta i rica xerrada més.

La jove atractiva es planta al costat de l'ambaixador i aquest li dedica un somriure gentil. L'escriptor de seguida desvia la seva atenció cap a la juvenil bellesa d'aquella amazona de cabells foscos i ulls com maragdes. Quan es va casar amb la Isabel (i com se l'estimava, a la seva Isabel, quan s'hi va casar) es va adonar que el matrimoni per un home com ell era un error, i des de la segona setmana de casats que les infidelitats es van tornar comunes en la seva vida. Ho considera quasi com quelcom necessari, li encanta follar-se'n altres que no siguin la pobra Isabel, i encara li agrada més el risc de saber que en qualsevol moment el podrien enxampar muntant a una impressionant rossa sobre el caríssim escriptori del s.XIX del seu estudi. Evidentment la seva posició li dóna cert avantatge en el terreny femení, ja se sap, les dones cauen rendides sobre els braços d'un home intel·ligent i prometedor com ell. "Em permetria el següent ball?", li diu ell. La jove de seguida diu que sí i tots dos caminen elegantment fins al bell mig del saló, on altres homes ballen finament amb les seves dones i amants. La orquesta comença a tocar una cançó més aviat lenta, "No hi podria haver música millor", pensa ell. Es situen ben aprop, procurant que l'un noti a la perfecció el tors de l'altre ben arrambat. Ell la subjecta amb mà ferma i fa liscar els dits per les seves corves, ella es deixa fer i segueix els seus passos. Durant uns instants ballen en silenci, matenint una conversa a través de gestos i moviments provocatius que només ells capten. "La seva dona no l'acompanya aquesta nit senyor?", li xiuxiueja ella amb veu seductora a cau d'orella. L'home sent una esgarrifança de plaer per tot el seu cos, no, li han sorgit imprevistos aquesta nit que no l'han permès acompanyar-lo, li contesta amb un mig somriure als llavis. La jove sospira deixant que ell noti el seu alè al coll, cosa que produeix una nova esgarrifança al senyor Q. "Li seré sincera, aquesta nit només he vingut aquí per vostè". L'escriptor, divertit, queda en silenci, esperant que la seva acompanyant continui les seves explicacions. "Cada nit m'acarono pensant en vostè, l'imagino llepant-me tot el cos i m'escorro un cop i un altre fins que deixo el llit ben xop", li diu ella amb veu excitada mentre imperceptiblement li mossega l'orella. Ell tanca els ulls i s'imagina a la seva bella amazona acariciant-se els pits i tocant-se, i es torna boig de plaer. "M'humitejo tant només de pensar en vostè i en mi, al pis de dalt, al bany de l'ambaixada, allà on no hi va mai ningú", mussita ella a l'orella de l'escriptor, en un fil de veu. Immediatament, fa aparèixer un espai entre tots dos, i s'allunya escales amunt, movent els malucs novament a pas lleuger i elegant. Ell sap on va, i després de mantenir uns minuts de precaució mantenint una insubstancial conversa sobre la política dels Estats Units amb uns altres comensals, s'enfila escales amunt. El pis superior és absolutament buit, cosa natural si se suposa que és la planta baixa l'única on se celebra la festa. No li costa gens trobar el bany, havia estat a l'ambaixada uns mesos abans tot visitant a un conegut i aquest li havia fet una ruta turística per l'interior de l'edifici. La cambra és a les fosques, només il·luminada per la llum que deixa passar una finestra. El senyor Q fa unes passes endins, i àgilment tanca la porta tot corrent el pestell, que tanca amb un clec sord. La noia està arrepenjada contra la pica, amb les faldes mig obertes mostrant la nuesa d'una de les seves llargues i esculturals cuixes. Du el cabell recostat sobre l'espatlla dreta, deixant l'altra a la vista. El visitant avança mantenint la seva mirada fixa en direcció a la noia, i quan arriba al seu costat, li estripa la faldilla d'una estirada. La noia somriu i ell la fa seure violentament sobre la pica. "Arranca'm les calces", li ordena ella. Les calces cauen sobre el fred marbre del sòl i se sent el so d'una bragueta baixant. Tot seguit comencen els primers gemecs, i un cadàver cau a terra.