per tu la ben parlada de l'Escala

Veig en la nit
A la llum d'un fanal
Que es filtra per la persiana
Com la meva pròpia consciencia avança

Amb cos de noia
Jove s'acosta
i hem fita amb uns grans ulls negres
i amb la mirada
m'interroga la ment
i m'escruta el pensament

Així et recordo, et recordo oh Laia
Amb la mirada clara en la penombra
Movent els llavis mentre parles
La temptació de besar-te
Així et recordo et recordo o Laia
A un dit del rostre
uns ulls se'm claven

espero recordar-te sempre i Així
com una eterna mirada que m'acompanya cada vespre