"Per sempre", va concloure.

La llum es va apagar tan bon punt ell va entrar per la porta. Passava un aire fred que feia pensar que en comptes de l'estiu érem a l' hivern. L'Andreu va tremolar. Vam quedar-nos en silenci durant una bona estona. Evidentment, no vaig ser jo la primera en obrir la boca. Es va treure la jaqueta que portava i me la va posar a les espatlles. Vaig notar com la gola se m'omplia d'angoixa i van venir-me ganes de plorar. L'únic que volia era abraçar-lo, tocar-lo, demanar-li perdó, però no podia. Feia temps que ho volia fer, però no trobava forces d' enlloc. Em va somriure i em va abraçar. Vaig notar com sospirava. L'estimava. I em sentia malament al no explicar-li el que havia passat. Sense saber com, vaig obrir la boca disposada a dir alguna cosa que encara no tenia molt clara, quan l'Andreu va fer-me callar i, poc a poc, va acostar-se als meus llavis. Fluix i suament, em va dir que m'estimava, que el seu cap només hi ressonava el meu nom. A poc a poc es va acostar a mi, i em va besar als llavis. Curt, suau, perfecte. Va somriure i em va tornar a abraçar. Desitjava que no acabés mai aquell moment. Va portar-me a coll fins a l'altre punta de l'habitació, i em va fer seure al llit. Mentre es girava buscant alguna cosa entre les prestatgeries, vaig pensar que tenia el cul més bonic del món, i no vaig poder evitar somriure. EL meu secret podia esperar. Vaig estirar-me al llit, mentre ell seguia remenant pels prestatges. De sobte, vaig veure una petita llum que venia des d'on era ell. Tenia un parell d'espelmes a la mà, i una ampolla de cava a l'altre. Es va estirar el meu costat, i em va besar al front. Va col·locar les espelmes sobre la taula vora el llit i va apagar els llums amb una mà, mentre amb l'altra emplenava dues copes de vidre. "Per nosaltres", va dir mentre feia xocar la seva copa amb la meva i em tornava a besar. A cau d'orella em va explicar aquella història que s'havia imaginat amb mi. Em va lliscar una llàgrima per la galta mentre empassava saliva per no plorar. Em va mirar i va somriure, "t'estimo" va dir. No vaig tenir veu per contestar. Vaig abraçar-lo amb totes les meves forces i, sense voler, vaig vessar el cava sobre seu. Em va mirar i es va posar a riure. Va agafar l'ampolla i em va tirar tot el cava per sobre. Em va començar a fer pessigolles a la panxa mentre reia molt fort. Jo feia el mateix. Sense saber ben bé com, vam caure del llit i, entre coixins, vàrem quedar estirats a terra. Un dels coixins s'havia desfilat i unes quantes plomes se li van perdre entre els cabells. La panxa em feia mal de riure. Ens vam quedar uns segons en silenci, uns segons eterns, mirant-nos als ulls, amb mig somriure a la cara. Em vaig posar vermella i vaig girar-me cap a la finestra, observant la claror que hi entrava que m'il·luminava tota la cara. Em va besar al coll, mentre passejava les seves mans amunt i avall per la meva esquena i enredava els seus dits entre els meus cabells. Vaig notar el batec del seu cor contra el meu, desigual, ràpid. Vaig tancar els ulls amb un dèbil somriure. Va anar desfent un per un els botons de la meva camisa. Se'm va fer etern, però m'era igual. Li vaig treure la camiseta que portava aquell dia, i casi sempre. Devia ser la seva preferida. "Algun dia li'n regalaré una de nova", vaig pensar. M'estava posant nerviosa per moments. Vaig començar a besar-li l'orella, a poc a poc, feia olor a cava, i tenia els cabells molls. El sol entrava per la finestra reflectint a la seva cara. Vaig recordar el primer dia que vaig veure l'Andreu. Tenia pintes de cregut, però era molt guapo. Tot i els meus prejudicis, ens vam fer de seguida. Em parlava diferent que els altres, les seves paraules semblaven melodia indescriptible per les meves orelles. Ens vam començar a veure sovint; cafè darrera cafè, tot semblava més simple des de que el coneixia. El seu nom va començar a fer-se molt present al meu cap i, en tan sols una setmana, se m'ha fet indispensable. Ha passat, en set dies, de ser ningú a ser-ho tot. "En què penses?" Va fer-me tornar a la realitat. Vaig somriure mentre li feia un petó. "En tu", vaig contestar-li. Va somriure i em va pessigar la galta. "Ets preciosa". Vaig tapar-me la cara mentre reia en veu alta. "T'estimo Andreu, t'estimo, t'estimo, t'esti..."; va callar-me amb un profund petó. Una estranya sensació va recórrer des dels meus peus fins als meus llavis, i vaig haver d'abandonar el meu cos a les seves mans. Amb una mà remenava els meus cabells enredats. Amb l'altra, seguia la silueta de la meva esquena fins arribar a la tanca dels meus sostens, intentant-los descordar. Ho va aconseguir. Es va treure les sabates, i em va treure les meves. En un dels meus intents per treure-li els mitjons amb els peus, vaig notar com reia a la meva boca entre petó i petó. El seu cabell feia molt bona olor. Mentre es barallava amb el botó dels meus pantalons, va sonar el telèfon. Va sospirar. Va dubtar de si aixecar-se o no, però finalment ho va fer. Em va venir un calfred. Va córrer cap el telèfon. Van penjar sense que ell tingués temps d'agafar-lo. Va tornar enfadat. Em vaig posar a riure. Va asseure's de genolls sobre les meves cames i, sense avisar, va començar a fer-me petons a la panxa, mentre bufava i em feia pessigolles amb les mans. Cridava i m'intentava tapar la panxa, mentre ell m'apartava les mans. Semblàvem dos nens petits. Volia que no s'acabés mai aquell moment, el volia tenir amb mi cada dia de la meva vida. Volia descobrir-lo, sorprendre'l, conèixer-lo de nou cada dia. Volia que ens estiméssim. Em va agafar per la cintura amb força aturant els meus moviments, i va desplomar el seu cos, cansat, calent, sobre meu. "Per sempre" va concloure.