Per matar el temps...

Trobo a faltar dies millors, sé que hi ha un tòpic literari per expressar el que sento però també sé que no és moment d'obrir llibres i retornar al passat. Suficient penso ja en el passat com per mirar els àlbums de fotos, els escrits, les cartes, els apunts, els records, els records, els records i els records. La meva vida si la mirem a partir d'un mirall sembla ideal: una noia que m'estima, uns amics que em fan costat, la família, que malgrat no esta unida, m'estimen tots. Penseu si és que la meva vida es així, que es pot demanar més. Potser li doneu voltes, que si treballo o estudio, que si visc molt atrafegat o si visc amb massa temps lliure.

De lo primer només dir que estudio segon de filosofia, que se'n diuen ganes, i treballar, ara que me quedat sense treball, estic buscant un altre, a veure si m'agafen de fruiter. Parlant del temps que disposo, un antic amic em va ensenyar a mesurar el temps lliure, del que passes a casa mirant el sostre, segons la composició de la teva habitació. Observem-la ara: Peluixos, tres punts; estanteries amb més peluixos, tres punts més; televisió, ordinador, equip de so, sis punts; figuretes de ves a saber on, tres punts; cremador, incens, olis, espelmes i més espelmes, tres punts; guitarra amb amplificador, tres punts; l'altre guitarra amb l'altre amplificador, tres punts més; ninots de plastilina, jo li posaria un vuit, quina poca feina;... Fent un recompta passo la mitja de molt, crec que ja porto trenta dos, sinó és que em confonc que podria ser. El meu amic en recomanava vint. Tampoc es que el noi fos molt donat a la reflexió personal.

Com em sento? Apartat. Que sóc? Un il·lús. Perquè escric? Per matar el temps...