Per la finestra

En floc va corrent amunt i avall
per l'herba que plora de fred,
mentre els arbres de mantega
es desfan al sol del migdia.

A fora, el meu cor es converteix en llum
que corre entre els esbarzers
i s'esgarrinxa a la primera de canvi.

Però les gotes de rosada s'afanyen a guarir-lo
pintant-lo amb l'aroma de mil flors,
amb el so de la mel de les abelles
i el tacte del murmuri del vent.

Més enllà de la finestra
estic envoltada del tot i el més;
no em passa res.
Sóc part de la natura,
i ella té cura de mi.