per a ell

Anava alegre la lletera camí del mercat. Amb pas viu, senzilla i graciosa, sostenia sobre el seu cap un càntir ple de llet. Aquest dia se sentia realment feliç i a mesura que s'anava acostant al poble, el seu aquesta augmentava.Per què? Perquè la gentil lletera caminava acompanyada pels seus pensaments i amb la imaginació veia moltes coses belles per al futur. "Sí-pensava-.Ara arribaré al mercat i trobaré de seguida comprador per a aquesta riquíssima llet. Sens dubte, han de pagar-me-la a bon preu, que bé ho val. "Quan aconsegueixi els diners, allí mateix compraré una canastra d'ous. Ho duré a la meva cabanya i d'aquest munt d'ous, assoliré treure , ja cap a l'estiu, cent pollastres almenys. Ah, que feliç m'assec de pensar-lo solament! M'envoltaran aquests cent pollastres piando i piando i no deixaré que se li acosti guineu ni comadreja enemiga. "Una vegada que tingui els meus cent pollastres, tornaré al mercat. I llavors, llavors...els vendré per a comprar un porc. "Sí, un porc, no molt gran, un lechoncito rosat. Ja m'encarregaré jo d'encebar-lo! Creixerà i es posarà gros, perquè estarà bé alimentat amb glans i castanyes. Serà un porc enorme, amb una panxa que ha d'arrossegar-se pel sòl. Jo ho aconseguiré." Va seguir la lletera el seu camí, somrient davant la idea de ser ama de tan robust animal. Que faria? Ho va pensar un instant. I altra vegada un somriure de felicitat va il·luminar la seva bufona carita. "És clar. Ja l'hi que em convé. Aquest porc magnífic bé valdrà uns bons diners. Amb ell em compraré una vaca! Una vaca i ...un vedell! Ah, que agrado veure al ternerito saltar i córrer en la meva cabanya!" Ja es va imaginar la lletera correteando al costat del ternerito. I al pensar-lo, riu alegrement a temps que donava un salt.Hi ha quanta dissort va seguir a la seva alegria! AL donar el salt , va caure del seu cap el càntir que es va trencar en mil trossos. La pobra lletera va mirar desolada com la terra empassava el blanc líquid. Ja no havia llet, ni hauria pollastres, ni porc, ni vaca, ni vedell. Totes les seves il·lusions s'havien perdut per a sempre, juntament amb el càntir trencat i la llet vessada en el camí.