Pensaments que es poden esveïr...

Temps sense veure'l i de sobte allò, com una gerra d'aigua freda sobre meu. Si m'hagués dit una altra, ho entedria, però aquella... Encara no me'n faig a l'idea... Però ho podré superar! O no.

Està jugant amb els dos. Els fa ballar com ella vol. Els té controlats. Però jo no hi puc fer res. No sóc ningú, només una simple amiga.

I amb aquelles paraules que em van dir... Falsos somnis que en un moment es van trencar. Però, i si eren veritat? Perquè ha canviat d'opinió? Perquè són petita? Perquè no em veu? Li dec importar gaire si em fa això? O pot ser em va dir una mentida? I si m'ho va dir per posar-me gelosa? Però perquè? Que vol que li digui clarament que m'he l'estimo!?

Masses preguntes que em faig per respondre-les totes...