Pensament de mitjanit

Es curiós; a cada estona que triga en passar un segon estic pensant amb tu. M'és extrany perquè mai m'ha passat; però m'agrada. Es una cosa que és impossible d'evitar, com respirar, però aquest pensament mai he intentat evitar-lo i per molta intenció que tingués, m'acabaria perdent pel camí...

Em llevo al matí i em pregunto; "¿Quina classe deu estar fent?" i aleshores és quan m'apareixes al pensament, fent classe amb les teves companyes que no sé com son... i així et recordo durant tot el matí en una estona de cada segon.

Al mig dia és diferent, com si l'hora de fer el dinar em marquès un altre pensament; "¿deu haver arribat a casa?","¿Que podria dinar?" ( tant ella com jo) i em tornes a aparèixer; a vegades ja a casa, d'altres no però sempre acabes dinant en aquella taula no sé el què, ni m'importa; perquè tu ets la única cosa que m'interessa en aquesta vida,
estona de segon rere estona de segon...

A la nit acostumem a parlar per telèfon i t'imagino, davant meu, com si t'estigués observant per una televisió i quan et pregunto "¿on estàs?" o "¿que estàs menjant pipes?" és per seguir-te millor (de fet em sembla que no només em passa quan parlem per telèfon a la nit).

Les altres nits que no parlem, te m'imagino a vegades al sofà, però casi sempre al llit, mirant la televisió i quan ja comença a ser tard, ja et veig tapadeta al llitet, apunt d'apagar la llumeta i aleshores es quan em pregunto: "¿en què deu estar pensant?"

Aquest, un altre pensament de nit, un pensament que feia dies que portava molt a dins i que m'ha ocupat segons sencers, és a dir minuts per treure'l i definir-lo; però cada nit acaba quan em poso al llit per dormir abraçat a tu!


Nàufreg


PD: Per la primera persona que penso al llevar-me al matí i l'última a la nit abans de dormir; perquè a la cara no t'ho sabria definir tan bé... encara que a vegades no t'ho demostri... ET CONTINUO ESTIMANT